La temperatura és un dels factors que influeixen més en el comportament d’una manxa, i també un dels més infravalorats. Una mateixa manxa pot funcionar correctament durant mesos i fallar de forma sobtada quan se superen certs llindars tèrmics.
Elasticitat i temperatura: una relació directa
La funció principal d’una manxa és acompanyar el moviment sense perdre estanqueïtat. Per això necessita mantenir una elasticitat estable. La temperatura afecta directament aquesta propietat:
- A baixes temperatures, el material es rigiditza.
- A temperatures altes, s’accelera l’envelliment i la fatiga.
Efectes del fred
Quan la temperatura baixa:
- Augmenta el risc de fissuració en plecs
- Es redueix la capacitat d’absorció de vibracions
- Apareixen tensions internes no previstes
Això és especialment crític en instal·lacions exteriors o amb arrencades en fred.
Efectes de la calor
La calor continua provoca:
- Degradació del recobriment
- Pèrdua progressiva d’elasticitat
- Falles en zones de segellat i fixació
No és el mateix una punta tèrmica puntual que no pas una exposició constant.
Comportament per materials
-
Teixits tècnics elastomèrics: bon equilibri tèrmic si se seleccionen correctament.
-
Cautxú estàndard: sensibles a desviacions tèrmiques fora de rang.
-
Cuir tècnic: excel·lent estabilitat tèrmica i comportament predictible.
Impacte al segellat
Quan el material perd elasticitat:
- No acompanya el moviment real
- Es generen folgures
- Entra contaminació
La sentència sol atribuir-se a la manxa, quan en realitat és un error d’especificació tèrmica.
Conclusió
Definir correctament el rang tèrmic real és imprescindible. Temperatura mínima, màxima i règim de treball han de formar part del disseny des del començament.