Les estacions depuradores d‟aigües residuals (EDAR) representen un dels entorns més exigents per a qualsevol element de protecció mecànica. La combinació d’humitat constant, presència de productes químics, atmosferes corrosives i funcionament continu converteix les manxes en un component crític. Un error en la selecció del material o del disseny no sol manifestar-se immediatament, però acaba traduint-se en errors prematurs, bloquejos mecànics i parades no planificades.
La humitat no és només aigua
Un dels errors més habituals és tractar la humitat com a factor aïllat. En una EDAR, la humitat sol anar acompanyada de:
- Vapors químics
- Condensacions permanents
- Esquitxades contínues
- Llots i partícules en suspensió
Això implica que la manxa no només ha de ser impermeable, sinó estable davant de la degradació química i mecànica a llarg termini.
Requisits tècnics clau
Per suportar humitat constant, una manxa ha de complir quatre requisits bàsics:
- No absorbir aigua: l’absorció provoca pèrdua de propietats mecàniques.
- Mantenir elasticitat en ambient saturat.
- Resistir atacs químics habituals en processos de depuració.
- Evitar acumulacions internes de líquid o residus.
Materials més adequats
Els teixits tècnics recoberts (PVC, poliuretà o elastòmers especials) són, en la majoria de casos, la solució més equilibrada. Permeten:
- Soldadures estanques
- Superfícies llises fàcils de netejar
- Baixa absorció d’humitat
Els cautxús tècnics específics poden funcionar bé en zones amb poc moviment, sempre que estiguin formulats per a immersió o ambients saturats. No tots els cautxús serveixen per a aquest ús.
El cuir, encara que molt resistent mecànicament, només és recomanable a EDAR quan s’aplica amb tractaments hidròfugs específics i en zones on l’abrasió sigui el factor dominant.
Importància del disseny
Tan important com el material és el disseny:
- Arracades que facilitin drenatge
- Evitar plecs tancats on s’acumuli humitat
- Sistemes de fixació estancs
Conclusió
En entorns EDAR, no hi ha una manxa universal. La durabilitat depèn de la combinació correcta entre material, disseny i condicions reals de treball. Una anàlisi tècnica prèvia redueix dràsticament avaries i costos de manteniment