A la majoria de plantes industrials passa una cosa que confon els equips de manteniment: una manxa que abans funcionava perfectament comença a fregar, obrir-se o deformar-se, sense que ningú hagi modificat la màquina de manera evident. L’operari no ha tocat paràmetres crítics, l’integrador no hi ha intervingut recentment i la producció segueix la rutina normal. Tot i així, la protecció falla.
Aquest tipus de situacions no es deuen a errors de material ni a defectes de fabricació. En la gran majoria de casos, l’origen és més simple: la màquina ha canviat subtilment, encara que ningú ho hagi percebut, i la manxa —que depèn completament del moviment— ja no treballa dins de les condicions per a les quals va ser dissenyat.
Aquest article explica per què passa, quins senyals el delaten i com evitar-ho mitjançant proteccions per a maquinària industrial dimensionades correctament.
1. Una manxa no és una peça estàtica: depèn del moviment real de la màquina
Una manxa està dissenyada per acompanyar el moviment d’un eix, una guia o un conjunt mecànic. La seva funció no només és cobrir, sinó garantir una protecció de màquines industrials fiable, evitant l’entrada de contaminants, l’exposició de components o el desgast prematur de zones crítiques.
Cada manxa té:
- Una cursa màxima.
- Una carrera mínima.
- Una geometria pensada per a l’espai disponible
- Uns plecs dissenyats per treballar sense tensió.
- Un rang de compressió/extensió específic.
Si algun d’aquests paràmetres deixa de coincidir amb el moviment real, la manxa comença a patir.
Per això, fins i tot canvis mínims poden afectar directament el comportament.
2. Microajustaments habituals que alteren la dinàmica sense que ningú se n’adoni
En producció, molts ajustaments es consideren “insignificants”. I ho són… excepte per a la manxa.
Aquí tens situacions totalment reals i freqüents a qualsevol planta:
– Ajustaments de topalls sense recalcular la carrera total
Un desplaçament de 3–5 mm pot provocar que un plec es comprimeixi més del previst.
– Substitució d’eina amb dimensions lleugerament diferents
El nou útil pot requerir un posicionament diferent, encara que no es percebi com un canvi rellevant.
– Sensors recol·locats o calibrats
Canvis mil·limètrics en origen o final de carrera generen noves exigències a la manxa.
– Reensamblatges després de manteniment
Una guia muntada amb una lleugera desviació altera la trajectòria de la manxa en obrir-se o tancar-se.
– Canvis d’acceleració o velocitat
Millorar el temps de cicle pot generar inèrcies que no existien al disseny original de la protecció.
Cap d’aquests canvis no sembla problemàtic. Però per a una manxa, que depèn directament del moviment, sí que ho són.
3. Quins símptomes indiquen que la manxa ja no està treballant dins del seu rang correcte
Si una protecció és fora de tolerància, sempre deixa pistes.
Aquestes són les més clares:
1. Aparició de brillantor en un plec
La brillantor indica fregament.
És un senyal primerenc que el material està sent forçat.
2. Plecs que no pleguen igual que abans
Un canvi en la geometria operativa sol mostrar compressions irregulars.
3. Sons nous: fregaments lleus o cops suaus
No cal esperar el soroll fort: un frec mínim és suficient per escurçar la vida útil de la manxa.
4. Material tensat en un extrem del recorregut
És freqüent veure com un plec “llença” més d’una banda que de l’altra.
5. Microdeformacions després de cicles ràpids
Les acceleracions fan visibles tensions ocultes.
Detectar aquests senyals a temps evita trencaments i problemes més grans.
4. Per què una manxa deixa de protegir encara que sembli “nou”
Quan la dinàmica canvia, la manxa pot continuar tenint bon aspecte exterior, però deixa de complir la seva funció.
Les conseqüències habituals són:
- Entrada de pols o encenall per micro obertures.
- Tensió en plecs que els deteriora prematurament.
- Contacte amb superfícies que desgasten el material.
- Compressió excessiva que redueix la vida útil.
- Bloquejos parcials en recorreguts llargs.
Això explica perquè moltes proteccions per a maquinària industrial fallen “de sobte”: el problema s’estava gestant feia temps, però no s’havia manifestat de manera visible.
5. Com evitar aquest tipus de fallades sense modificar la màquina
La solució no consisteix a canviar la manxa per un d’igual.
Si el moviment ha canviat, la manxa ha de canviar també.
El procés correcte per garantir una protecció de màquines industrials fiable inclou:
1. Revisar la cursa real de la màquina
No la que figura a plànols, sinó la que té avui.
2. Analitzar lespai disponible
Qualsevol variació mil·limètrica importa.
3. Identificar on apareix tensió o compressió excessiva
S’hi observa cicle complet, no un instant puntual.
4. Redissenyar la geometria de la manxa
Ajustar alçada de plec, extensió i compressió.
5. Adaptar fixacions i solapaments
Per garantir estanquitat i estabilitat.
Quan una manxa està dimensionada per a la realitat del moviment, torna a protegir de manera eficient i duradora.
Conclusió
Una manxa no falla perquè sí.
Falla quan la màquina ja no es mou com la manxa espera.
Per això, en entorns industrials on la producció evoluciona constantment, revisar i recalcular les proteccions per a maquinària industrial és essencial per evitar avaries silencioses i perllongar la vida útil dels equips.